Je,je,je, Ay!, Je, je, je, Uf!, Je,je,je.
Aquet es el resum d'avui, he xalat en mtb com no lo havia fet mai en la vida, la ruta marcada pel "gurú" de la penya "Pathfinder" o "Guía del Desfiladero" impresionant, hem fet senders alucinants, vistes per a enmarcar en la memoria com aquesta:
Encara que no es veu molt be, a la dreta el que va en la bici, soc jo.
Aqui hem vist i m'han aclarit quin era cada poble del voltant d'Ulldecona, es veien perfectament.
Jo estrenava nova burra, molt mes cómoda que l'anterior, increible la suspensió doble per a la meva "técnica" particular, la Epic es im-presionant, se menja tot, sobre tot baixant. Per primera vegada he xalat baixant senders, je, je, fins i tot he baixat els escalons abans de la Font de Cap d'Asens, a on hem fet la foto de la colla d'avui: Jo "el principiant" amb la burra al costat, Roberto "el incansable", Lluc B i Pomada "els amics que sempre s'estan burxant", Jordi "la força de voluntat" i Mingo "Pathfinder", Fotograf, Ciclista i Guía Espiritual.
El Ay!: Per a no faltar a la costum i per a donar-me compte que la nova burra tambe te les seves limitacions, he pegat una volada espectacular, despres de baixar per uns senders molt xulos, jo anava tot confiat i així de cop i volta entre una pedra que he trobat fora del "traçat" normal i el freno del davant, morrada per dalt i una mica de mal, encara me costa anar tot el temps pel camí despejat i sense voler se me gira el manillar, suposo i espero que amb la practica, aquesta mania desapareixera.
Despres hem baixat fins a una cova; espectacular! je, je, tot el dia he anat amb una sonrisa d'orella a orella, encara que a vegades la forço per que vaig cansat, pero jo com les nadadores de sincronitzada:
El Uff!: Pos la paliça que me pegat, la veritat que en mtb es un altre ritme, fas paradetes i vas xarrant, pero les pujades algunes son criminals, a banda el tema de la meva "tecnica peculiar", es una mica com l'esquiar, quan no saps te canses molt mes, vas mes tenso i agarrotat i a mesura que te vas soltant te canses pero de fer km i anar mes rápid, per tant com casi tot, nomes hi ha un truco: practicar = entrenar.
Al final, la conclusio es que he xalat, molt xula la ruta per la Serra de Godall i encara millor la companyia, tot per a disfrutar, se m'han pasat les hores volant. Me conformo amb xalar la mitat que avui la propera vegada, je, je, jo en 30.000 ja me val, eh Lluc?.
Per cert, si me toca la loteria no me canviare la bici, per ho menyis la de muntanya.
Per cert, si me toca la loteria no me canviare la bici, per ho menyis la de muntanya.
Collons si que soc coses!!!! jejeje, com a molt diria jo que soc guia per que vatros no coneixeu molta cosa, amic també per al que faci falta, fotògraf mmm també que sinó fos per mi no hi hauria memòria gràfica, ciclista no competitiu i ¿guia espiritual? això si que no me quadra
ResponderEliminarBona crònica, un plaer compartí un distret mati en tots los que tenieu ganes de rutejar fora camí
Je, je, lo de Guia espiritual me refería en quant a la bici, sobre tot en mtb; mos ensenyes els camins, que podem fer i que no, mos animes quan ho veiem xungo, etc, bueno tens rao, aixo ho fas mes perque ets un bon amic! Gracies Pathfinder Faldut!
ResponderEliminar