Quina xalera de MTB pels montes del meu poble.
De les 12 rutes que m'he baixat de wikiloc, 10 van pel monte de Miranda que fa frontera amb la Rioja, així que agafo una que sembla curteta de uns 30 km per a fer unes 2 horetes.
El primer tramo es un camí que no sabia ni que existia, que va per la vora del riu Ebro fins al desvio que agafo i que continua per una pista, arrivanti a Ircio, el poble del meu avi i que mai havia visitat, vendría a ser com un barri de Miranda, una altra vegada li tinc que agrair a la bici el coneixer mon, a la foto es veu el poble i darrera el monte de Miranda per a on seguiré després la ruta.
Una vegada creuat el poble, hi ha un tramo de tobogans de pista ampla amb pedra que es fan divertits, tot i que vaig en compte per que no he anat mai, fins que comenca una sendera de pujada constant mes estreta i que a mesura que entras en el monte es fa mes estreta i mes bonica.
Al acabar la sendera hi ha una pista ampla a la dereta i una sendera en pedra molt estreta i que es la que marca el GPS per a continuar, total que m'agafa de cop i volta i en mes desarrollo del que toca = Trompada del dia, un parell de marquetes a les cames, una al braç i ho pillor es que un radio de la roda de davant s'ha doblegat un pell i va tocant la pinza del disco. Així continuo amb mes compte i amb la temó de que es pugui trencar del tot el radio, damunt del ruidet constant del radio cada volta que pega la roda....
Una vegada acabo aquesta sendera técnica amb molta dificultat, torno agafar una pista ampla amb pedra i que baixo endemoniat, fins que veig que me he sortit de la ruta del GPS, torno enrere i agafo una sendereta molt estreta i que no es veu casi el camí. Ho primer que penso es que he deixat una pista ampla facileta per agafar aquet caminal, je, je, una altra sorpresa, resulta que la sendera també fa baixada, una baixada molt llarga i divertida, per un tunel verde de vegetació, el millor tramo que he fet mai en mtb.
La foto es del principi de la sendera, però os aseguro que després es mes alucinant, el que vulgui acompanyarme un dia, ho sabrá...Després d'aquesta sendera, la ruta continua per la pista ampla que havia deixat abans i arribem al monasterio d'Herrera, continuem baixant i pujant per la pista fins un tramo de carretera mal asfaltada.
Quan estava a punt de coronar la carretera a la esquerra veig una altra pista, però el GPS indica que recte, pos recte i dalt de tot em trobo un altre company mes gran en edat amb una Zesty, ens saludem i m'invita a seguir con el, jo al principi penso en fer la meua i la ruta marcada, però en seguida canvio d'opinio i penso que millor anar en la seua companya, he de reconeixer que com li vaig vore mes gran vaig pensar que així descansaria un ratet i tranquilets fins a casa....
Es diu Gonzalo i te 53 anys, resulta que fa 6 mesos que va en bici, tot apunta a que em tocará esperar-li mes de una vegada, je, je..., axió me pensava jo. De fet em diu d'agafar la pista que he comentat i que havía passat de llarg, la ruta per la que em porta son pistes amples amb baixades i pujades pronunciades. A una baixada le segueixo com puc i veig que fa una derrapada i un recte, quin ensurt! No me ho menjo per poc, em diu que sempre li agrada derrapar a aquesta curva i que un dia es matará alli ¿? Cagüen con el iaio, que esta com una "regadera".
Damunt resulta que els sis mesos tenen truco, ja que surt casi tots els dies i casi sempre per aquets camins del monte de Miranda, sempre fa rutes de 2-2'5 hores a tope, així que casi no puc anar al seu ritme a les pujades i pitllor encara per a seguir-ho en les baixades. Per a rematar el dia em pregunta de baixar a Miranda des del Monte per carretera o per una trailera, je, je, jo estic crescut i trio la segona opció, quina xalera!! i ho millor es que ho he conseguit, no he tornat a caure i he fet una ruta molt técnica.
Al final i abans de arribar ja per asfaltat a Miranda em diu que ara toca cremar el últim cartuxo i es posa a esprintar com un burro, jo le segueixo com puc i de nou penso que me cagüen con el Llanero Solitario, quina paliça m'ha pegat la segona part de la meua ruta, no se per que pero me be al cap el company de la Penya; Jordi C, pel blanc, molt simpátic i sempre regulant a tope.
Ens intercanvien els telefonos per si podem coincidir una altra vegada, encara que hauré d'entrenar mes.
Datos GPS Garmin
Natros per aquí en calor i tu a disfrutar de la MTB en fresqueta i rodejat de vegetació, quina embeja em dones, si aixó de miranda no pares tan allunt ja estaria per alla dalt, tindrem que muntar una escapada de cap de setmana, jejeje
ResponderEliminarpd: no te fies mai de les aparences
Pos si, pos si, alguna escapada que ens agafe de pas per a fer una altra cursa o algo així, tipo el Soplao a Cantabria o alguna semblant.
ResponderEliminarTotalment d'acord en lo de les aparences, je, je, el company també em va confesar que per la bici que jo portava rigida i al trobarmos per la carretera ho primer que va pensar es que era un dominguero perdut, jo li vaig rectificar que era un sabadero i amb gps, je, je.