SUPERAVENTURA EN MTB 2

Pos si, pos si, ho puc confirmar, cada sortida que faig en MTB ultimament, es tot una aventura, en aquesta última penso que es prácticament impossible que et pugui passar mes coses en 1h 15' i 15 km.

Bueno si, que m'hagues atacat un batalló de formigues gegants o de abelles caronyeres....ho deixaré correr que segur que m'esperen per a la seguent sortida, que aquesta ja portava jo massa histories.

De fet la sortida va ser el dimarts i fins avui no m'he vist capacitat per a fer una crónica-resum.

Per a començar he de reconeixer obertament que soc molt inutil amb la MTB i aixó fa pinta que només es solucionará a base d'entrenar molt i molt i mes encara, per a poder fer algunes coses que avui en dia no puc ni imaginar-les.,  vaig acabar d'aquesta "guisa", je, je, menys mal que es el mallot mes gastat que tinc i que la dona confia en mi i sap que em va passar a la bici...

La ruta base era una que tinc del company Dmingo del Wikiloc, jo m'agafo el que me interessa per anar provant cosetes noves i poc, quin gran invent els GPSs i tot i així em perdo a vegades....Total que tornem a començar per la Calç a veure si consegueixo fer-la sencera sense posar cap peu; total que 3 peus i 1 caiguda de costadet...puffff! Damun i menys mal que l'amic "Cavallev", que justament feia series en carretera em va xular al poc rato per avisarme que baixaba un altre biker pel meu camí, sino castanya segura.

Continuo pel camí de pedretes que retalla la pujada asfaltada de les Bruixes, un total desastre, practicament ho faig tot caminant. Continuo cap a las Antenes de Godall o Cerro Gordo, tot bé fins la última pujada que començo a pensar que es humanament impossible fer-la en la bici, o per ho menys jo.

Encara que baixo per una pista ampla cap a la cantera i sense fer cas del GPS que marca una sendera i me sembla impossible, abans d'arribar a una máquina que hi es al mig, provo d'agafar la sendera senyalada al GPS, penso que sino practico no puc millorar. La experiencia molt gratificant, encara que ho vaig passar molt malament en 3 o 4 escalons, de fet a un vaig "descabalgar"per damunt del manillar i sense caure, encara no se ni com ho vaig fer, només se que pel darrera la bici em pegava la volta de campana. Hi ha ratets que fins i tot ho trobo divertit, altres ho veig molt fotut per aguantar dalt de la bici.

Acabo la baixada content després de tot i començo el que sembla el camí de les oliveres en direcció a la carretera de la Sénia, fins que se desvia el camí ample a la esquerra i començo per unes senderetes bastant complicades per al meu nivell, arbres, pedres, escalons,....damunt fa un ratet que noto algo raro a la roda del darrere. A poc estic de regalar-li a un arbre que hi ha pel camí el mallot, sembla que le va agradar molt i se ho volia quedar, total que mallot esgarrat.

Ja em començo a posar nervios, per un moment penso que estic pel Castell, estic desorientat i es fa de nit poc a poc, per fi arribo a una carretera pero no sé ni quina es, ni a on est el poble, tiro cap a un punt, cap  a l'altre, torno, ja casi es de nit, axií que em sereno una mica, penso i amb el GPS em situo, torno per la carretera en l'altre direcció i aquesta curva la reconeixo "Estic a la sortida de San Joan del Pas, cap al poble", així que començo a correr com un demoni, la roda del darrera fa com uns bots, l'aire m'entra per la espatlla i em recorre tota la esquena que no veigues, peró jo a 50 que ja es de nit, merda!!

Arribo al poble i penso que he de portar sempre les llumetes per si un cas, apuntat per a la propera, je, je, com sempre. Al pasar per baix de casa i abans del garage, PUM! la roda del davant, sento com surt l'aire i el líquid sellant intenta reparar la fuita. Aparcada la bici, comprovo que a la roda del darrere que porto una cámara dins de l'ultim dia, he degut punxar i per culpa del sellant s'ha fet un ou a la cuberta.

Fi d'aventura! i recordeu que tot aixó en 1h 15' i 15 km. 

Datos GPS Garmin