De la Sénia a Fredes, que son Festes!

Després de baixar fa unes setmanes de Bel, l'Emili ja volia anar a Fredes si o si.

Una vegada negociada i acordada per la meva banda que arrivaria a casa al voltant de les 21:00, només teniem que sortir puntuals de la feina, canviar-mos al lloc de sempre, agafar el cotxe i cap a la Sénia rapidets, hora prevista amb els pedals entre 18:30 i 18:45.

Ni tan mal, comencem a les 18:43, cap al Pantano, la marxeta es bona, anem xarrant i els dos tenim clar que anirem juntets per 2 motius; Primer per que ell fa poc que va en bici, tot i que sempre ha fet futbol, encara le falta entreno en 2 rodes i segon per que jo no volia apretar més del compte, que aquest cap de setmana anem els de la Penya a Valldelinares!. Dissabte 160 km d'anada i diumenge 140 de tornada.

Arribem al Pantano i la mitja es de 21 km/h, molt bé! massa bé! clar que acabem de sortir, estem fresquets i amb moltes ganes, però sé que anem més rápids del que toca i al final ho pagarem. L'Emili cada dia porta més cadencia i jo li vaig explicant algún "truco", al igual que a mi m'han explicat; portar cadencia alta, a ratets plantar-se per a descansar la esquena, intentar portar sempre la mateixa cadencia jugant amb els "piños" i si es pujada llarga des del principi plat menut, etc. 

A mesura que li vaig explicant, em dono compte que jo encara hi ha coses que tinc que millorar, així que me planto i un ratet de peu amb bona cadencia. Fem tota la pujadeta xarrant i xino-xano, portem bon ritme fins el desvío de la Pobla, peró poc a poc i a mesura que anem fem kms, el ritme va baixant, penso que es bon moment per a menjar algo i fem unes barretes buscant algo d'energia.

Els últims km es fan llargs, el company ja va cansat i jo aleshores disfrutant de les vistes i pensant en que la estimació de les 2 hores previstes de sortida, no la cumplirem, però aixó ja no importa tant (fins que arribe a casa, je, je,...), perque veure com es supera poc a poc l'Emili, la ilusió, les ganes i la força de voluntat que te, fa goig, em recorda molt quan jo vaig comencar fa 2 anys. La ultima curva i s'ha acabat, arribem dalt al restaurant i baixem al poble, tot i que sé que perderem entre 5 i 10 minutets, el temps ja no importa, ho important ara es arribar a Fredes, al cartell i fer la foto per a la crónica.
Quina ilusió al vore que han penjat un cartell de benvinguda per a natros!! 

Fem un gel i baixem, rapidets peró sense apretar. Al soroll que porto des de que he sortit i que penso que es culpa del botellero mal apretat, s'afegeix un altre mes preocupant, que es quan freno, ja feia dies que tenia el presentiment de que hauria de revisar les "Sabates" dels frenos, pel maltractament que pateixen amb la meva técnica depurada, tipus Simoncelli, ara ja toca. També he pensat que quina mala sort que em passe això baixant Fredes, quines frenades, feien temo!, de fet al pontet del pantano passat els tunels i abans de girar a la dreta, s'ha sentit la frenada fins i tot al convento, (bueno, per a no exagerar dir que només a les habitacions que tenien la finestra oberta).

Al final arribem amb un altre cotxe-curva-derrapadeta-susto meu a les 21:00 al puesto, 48 km en 2h 18' i bona companyia. Per a completar la tarde, reviso que es el ruidet que m'aburrit tota la sortideta i resulta que no es el botellero, si no el conjunt cadena-piñonera, no sé si per canviar la piñonera i no canviar la cadena o jo que sé perque. En fin, que demá me toca espabilar i a veure quin m'ho arregla tot abans del dissabte. El got sempre mig ple i en aquet cas, tinc que pensar que si avui no m'entero de tots els mals de la meva flaca, quin infern hagues sigut fer la aventura de 300 km de Valldelinares, amb aquet ruidet diabolic i sense frenos.

Pd: Joanet, a veure quina excuseta tens la propera sortideta en bici de carretera o es que fareu festes a la Rápita tot l'estiu? je, je.

Datos Ruta GPS Garmin