A Mas de Mulet del Revés amb "El Molinet Rapitenc"

Avui tocava MTB i amb la companya del Joan Brunet, també conegut com "El Molinet Rapitenc", un altre company de feina que l'agraden molt les bicis i que fa molts d'anys que munta, sobre tot en MTB.

Es també l'altre "culpable", junt al meu cunyat Montxu, de que jo sigui ara un adicte a les 2 rodes.

Sempre recordaré especialment les primeres pujades a Casetes Velles i a Fredes en la seva companya, quina paciencia tenía per a esperarme, damunt va fer de intermediari en la compra de la meva Conor WRC3, d'aixó fará ara 3 anys i encara recordo que em feia temor baixar les voreres del carrer amb la bici. 

Ha plogut molt de tot aixó, però encara hi ha coses que no cambien i es que el mal parit del Joanet en MTB va com un tiro i sobre tot si el terreny es molt tècnic. El sempre em diu que hi ha gent que puja i baixa millor que ell, però tot i que ara mateix jo tinc millors cames que ell, a la "Burra" puja i baixa molt millor que jo i aixó em motiva molt.

Després d'esperar un ratet per si venia l'altre company hem sortit amb la ruta al cap; Mas de Mulet al revés, pujant per la banda d'Alcanar. Agafem la carretera i al poc temps ens creuem amb un antipatic, que penso que s'ha d'estimar molt la Cervelo blanca que portava, ja que no ha pogut soltar ni una ma per a saludar a 2 companys, a cagar! Després i al començar el Remei ens creuem i saludem a Xavi en la Burra i a Pau en la Flaca, i a la segona curva agafem un camí a la esqerra, que de cop i volta es torna de terra i amb molta pendent, menys mal que m'avisat el Joanet de treure el bloqueig, uff! Fem una petita baixadeta rápida i técnica per arrivar a Alcanar i agafem el camí que posa Can Naudí, al principi asfaltat i després comença la sendera de terra i pedres, en aquet punt el Joan em posa musiqueta al iphone i aprofitem per a descarreguerar liquids corporals.

La pujada per a mi es criminal, molt tecnica, amb molta pedra, grossa, punxant, unes agarrades, altres soltes, camí estret, tot lo contrari que les pistes que faig normalment. Començo be a roda del company fins que li perdo de vista poc a poc, al contrari que el meu cor que batega "molt a molt", faig un peu i respiro, continuo i penso que si el ho fa jo també puc, m'espera i continuo fins que arriba un altre peu, el cor em surt per la boca, vaig per damunt de les pedres com puc i la mitat de les vegades per a on no vull, al final i molt cansat fem cumbre, resultat: 6 peus i alguns metros caminant, estic suant i aprofito per a recuperar amb la excusa de la foto. Després fem una petita baixadeta, que acaba finalment en el Mas de Mulet, tornem de cara al Poligon i als cotxes.

Fará un any que vam fer aquesta ruta però al revés, pujant pels "alemanes" i em va tocar caminar casi tota la pujada i la mitat de la baixada, avui en contra de les meves millors previsions he fet casi tota la pujada i tota la baixada damunt de la bici, sempre al meu ritme, peró molt content del resultat, encara que penso que ho puc fer millor.

La conclusió es que la MTB cada vegada m'agrada mes i mes, i que la gracia com tot es prácticar, a poder ser mes per senderes complicades i amb pedres que per pistes amples i netes. L'he trobat un punt casi pervers de diversió en saber si caure o no, per no poder treure el peu a temps del pedal automàtic, o per culpa de 2 pedres que m'han fet sortir del camí pensat, etc. Per tot aixó, gràcies Joanet.

Pd: També ens hem creuat amb Paco "Giapucci" Mariné, que anava correns, Aupaaa!
Emili t'has d'animar a la MTB, que en la doble Canondale que tens, has d'aprofitar la inversió...a no ser que tinguis po...¿?.

Datos Ruta GPS Garmin