lunes, 4 de julio de 2011

Tornada i Sortida de Diumenge amb la Penya.

Després de un merescut i casi involuntari descans, tant físic com mental de casi 3 setmanes sense agafar la bici, dijous vaig fer una sortida tranquila amb un compi de faena que comença a iniciarse en BTT; 1 horeta i el divendres "Calentada a Bel" de 2 horetes.
Per aixó avui tot apuntava, al menys per les primeres sensacions que tocava anar de tranquis.
Per a començar la situació en casa i les cames m'aconsellen sortir a les 9:00 i a les 8:55, amb el temps just baixo a per la bici, resulta que no tinc les claus del garaje y ni idea de a on son, así que me "asomo" para avisar a 2 compis que ja esperen que en 5 minuts estic, al final son 10 minuts i els 2 compis ara son 12 esperant al "menda lerenda". Poc despres de les Moles ens trobem als de les 8.
Tras unos compases de salutacions i posarme al dia una mica tras 3 setmanes sense sortir, passem per Sant Rafael i com soc un "Karbonilla" ja no m'aguanto mes i amb el piropo de Pep. R de "tens tipo de corredor de pista", al que contesto que estic segur que tipo d'escalador no tinc, agafo a Pau i anem a per Pomada y Andreu, ells tirant i natros aguantant a roda. Jo personalment només he pensat una vegada en la posibilidad de fer un relleu, però no podía i ja pensava en retirarme de futurs fets heroics en el dia d'avui.
Arrivem a Rosell i cap a Canet, Pep. R va protagonitzar l'escapada del dia en el terreny que millor domina; les baixades, le segueixen Doctor y Jordi "SantBoiá", al moment pasa Pomada como un tiro, ara Mingo y així la resta a roda. La máxima es de 70 km/h, je, je, hem xalat un ratet.
Arribem a Canet i encara que parlant amb Mingo i Doctor també me comenten que están algo cansats, "cagondena", jo ho tinc clar i com diu el Pantani Faldut el dia que a l'equipació tinguessim que possar un lema, aquet ha de ser "A muerte Morir: AMM". 
De la mateixa manera arribem a Xert, jo cada vegada i en contra de les previsions em vaig trobam cada vegada millor, així que de cara a Sant Mateu entro als relleus i torno a xalar.
Fem unes coca-coles i tornada cap a casa "tranquila" ¿?. Sortim cap a la Jana, jo vaig xarrant en Fono, Pomada per davant s'ha escapat tot sol una mica i la resta a roda. Al ratet estem tots junts i fem relleus amb Doctor, Peseta, Fono, Pomada i algún altre arribem a Traiguera. 
Tornem arrancar i de cop i volta i sense saber que ha passat veig que s'han escapat Pomada i Fono i aixó un Karbonilla com jo no pot soportar més i salto a per ells, fem relleus arribem al Cervol.
Reagrupament i en companya de Pomada a ritme tirem del grup cap a Sant Rafael, ja tinc clar que si vaig en algú altre aquesta recta es la millor per a xarrar i que no es faci tan pesada, avui quan he aixecat la vista per a calcular que quedava ja es veia el cartell.
Ultim reagrupament i cap al poble, comento que avui tinc ganes de fer les moles tranquilet, Pep R que  fa un amago d'escapada, però no res, davant anem xino-xano, Pomada comença a tirar, jo al darrera i Vicent 006, Pomada que li diu a Vicent que ja hem fet l'escapada bona, miro al darrera i efectivament anem els 3 sols, al jaleo i AMM, arribant a les moles confieso que no puc mes i que marxen, peró Pomada baixa al moment el ritme i després Vicent, grácies companys. Ultima espenta sense esprints , ni alardes i ens felicitem.
"Me llena de orgullo y satisfacción" poder dir que a la grupeta de la Penya Ciclista Montsiá, la considero com la meva colla d'amics, ja que poc a poc i diumenge a diumenge, va creixent un sentiment de companyerisme i amistat, en ells que puc aleshores compartir aquesta afició i esport tant maravillos, parlar de temes personals, de temes trivials o del Barça si no hi ha res millor. Gràcies a tots.

4 comentarios:

  1. Fermin, persones com tu ho fant molt facil fer amistat i tenir companyerisme, la Penya esta molt satisfeta de tenirte com a membre.
    Saludos

    ResponderEliminar
  2. Fer jo desde molt jove que vaig en esta gent i sempre han sigut algo més que amics, ja se que la diferencia de edat podria ser una barrera però la bici es per a tots un llaç d'unió.
    Per cert bona imatge de fons ¿quin port es??

    ResponderEliminar
  3. Moltes grácies als 2 pels vostres comentaris.
    En quan a lo comentat de la Penya, puc dir sense res a equivocarme que he jugat a un munt d'equips de futbol, futbol sala, al tenis, badminton, he corregut, nadat i mai m'he trobat aquet ambient tan fantàstic.
    Y lo mejor es que hace un mes salí con los de mi pueblo natal y sin conocer a nadie, hice mas relación en una salida que con otros jugando toda una liga, lo cual me da a entender que la bici también es un mundo a parte.
    Me alegro mucho de montar en bici y sobre todo en buena compañia...De nuevo gracias a todos los compañeros y amigos biciclistas, en especial a mi cuñao Montxu que fue el que empezó todo!

    ResponderEliminar
  4. Per cert Mingo, la foto es del mític port o paso del STELVIO...
    Penso que després de Caro, algún dia hauríem de fer aquet, je, je

    ResponderEliminar